Des de la fundació del Centre, l'activitat excursionista i de muntanya està estretament relacionada amb la marxa de l'Entitat.
Els orígens de la Secció provenen de la que existia amb el nom de Foment de l'Excursionisme i d'Educació Física, que comprenia tant l'activitat excursionista com la d'atletisme, amb l'organització de proves, d'aquest darrer, com la Volta a Manresa i el manteniment d'un «camp de proves» situat a l'actual Bonavista. Al 1925 neix una sub-secció d'Esports de Neu i als anys 29-30 es fan les primeres incursions als Alps.
El 15 de Gener de 1933 la Secció passa a anomenar-se Secció d'Esports de Muntanya.
Els homes de la Secció realitzen les primeres ascencions a Montserrat de cims verges, destacant-hi la mòmia, el Cigar Pur, el Cilindre i la Paret de Sant Geroni. L'any 1936 es crea el Club Alpí Manresà dintre de la Secció de Muntanya. Els anys 40 veuen fer-se realitat moltes de les primeres ascencions a infinitat de cims i parets montserratines, així com la planificació i senyalització de bona part de la geografia comarcal.
Els 50 són els anys on, a més de la Comarca, es fa l'assalt al Pirineu i als Alps (on l'any 1953 tres socis intenten l'ascenció del Cerví). El nivell de gent participant, i la seva qualitat, ho deixa palés la creació i aprovació federativa del Grup d' Alta Muntanya, un dels primers del Estat espanyol.
Seria llarg enumerar el gran nombre de «primeres» i destacades ascencions dutes a terme aquests anys i destacarem només que, totes elles, van permetre l'organització, l'any 69, de la primera expedició del Centre, l'Expedició Manresana als Andes de Bolívia, que assoliria l'Illimani, de 6480 mts. d'altitud.
A partir d'aquesta data, successivament cada any, es durà a terme l'organització d'una expedició alpinística, que permetrà què, avui, s'hagin visitat i assolit gairebé la majoria de serralades de tots els continents. Cal destacar, entre totes elles, potser, la conquesta del Makalú, l'any 76, què amb els seus 8.481 mts. seria la màxima cota de l'alpinisme estatal i l'intent al Lhotse, al 1980, que només uns escaducers 80 metres i el mal temps van impedir d'assolir els seus 8.501 mts. Altres expedicions han estat al Perú, Alaska, Spitzberg (al pol Nord) o a Indonèsia.
Igualment, al llarg dels anys, s'han assolit escalades considerades de gran dificultat, com les de l'Eiger (Alps), Grans Jorasses, Dolomites,.. o al mateix Montserrat i Pirineu.
També, la Secció ha destacat en l'organització d'actes oberts a la participació de tothom, com la «Marxa Popular», que cada any es porta a terme per l'entorn comarcal, o la marxa «Rasos-Manresa» que amb els seus 75 kmts. és una de les més llargues que es fan a Catalunya.
