La tradició coral en el Centre és un fet indisoluble de la pròpia cultura excursionista. En alguns dels primers treballs publicats en els butlletins inicials del Centre ja es troba una sèrie de reculls de cançonìstica comarcal, com a mostra de l'interés vers aquest aspecte de la nostra cultura. No serà, però, fins l'any 1956 que, en el Centre, es formarà un grup coral, juntament amb un conjunt d'harmòniques. L'activitat coral, tot i així, s'enmarca en un procés per conjuminar l'harmonia del cant, i la bellesa de les seves cançons, amb la festa dels focs de camp, els campaments socials i les trobades col·lectives a l'Entitat.
El fer i desfer dels grups corals, al Centre, serà una constant fins el 1977 què, en aplegar-se una nova colla de gent per tal de disfrutar amb la cançó, es comença a plantejar la curiositat per millorar les veus i l'educació en el cant. La Coral s'estabilitza, sota la direcció de gent com l'Imma Serra i Joan Mª Bozzo, i pren el nom d'Eswèrtia, el nom d'una flor de muntanya. L'any 1980 participa, amb d'altres corals, en un concert a dos i tres cors, amb un notable nivell de qualitat.
Concerts, Festes de Cançó de Muntanya, cantades, Misses del Gall, són una continuïtat fins la cantada pel ballet de l'Esbart Manresà «Nit de Sant Joan», de Pep Padrò i Manel Camp, que serà enregistrada en el disc Danses del Bages. Cal destacar, també, en aquest trajecte d'actuació, els intercanvis que s'han fet amb conjunts corals d'altres països, com la Coral de Deols, a França, i amb la de Fermigano, a Itàlia, com una mostra del reconeixement i la vàlua aconseguides. La Coral Eswèrtia ha sapigut, igualment, compaginar el que és una tasca sèria i meticulosa, en el procés coral, amb una relació afectiva entre tots els membres del grup, que han permés de dir alló de què, l'Eswèrtia,«és més que una coral»
